Eix 2: Creixement, organització en xarxa i participació

Coop57 es va fundar a Catalunya, però a partir del 2005 va posar en pràctica un creixement en xarxa arran de l’interès que havia despertat aquest experiment en altres territoris. La idea va ser aprofitar el model, la forma jurídica i l’estructura tècnica de Coop57, però aplicant un model que permetés que cada territori s’autogestionés, especialment en la presa de decisions, en l’admissió de nous socis i en la concessió de préstecs.

Amb aquest model en xarxa descentralitzat es van crear Coop57 Aragó (2005), Coop57 Madrid (2006), Coop57 Andalusia (2008) i Coop57 Galiza (2009), que es van sumar a Coop57 Catalunya. En altres territoris (País Valencià, Astúries i Euskal Herria) s’han anat creat grups promotors, alguns dels quals previsiblement donaran lloc pròximament a noves seccions territorials. D’altra banda, en algunes seccions s’ha començat a impulsar el creixement en xarxa “cap avall”, és a dir, l’articulació de grups locals.

Aquest desenvolupament descentralitzat en xarxa ha estat possible gràcies a un conjunt ampli de persones i entitats que l’han promogut i gestionat en diferents territoris. Sense la implicació i dedicació voluntària de centenars de persones, no s’entendria Coop57. A nivell operatiu, la gestió ha recaigut en un equip tècnic i professional reduït, integrat per persones altament compromeses amb el projecte, que ha anat creixent a remolc del creixement de l’activitat de Coop57.

Tot aquest desenvolupament i articulació en xarxa s’ha produït en uns anys de gran creixement de Coop57, tant de la base social (entitats sòcies i persones sòcies col·laboradores), com de les aportacions gestionades i dels préstecs concedits. No obstant això, es tracta d’un creixement desigual (els ritmes de creixement de les seccions territorials han estat diferents) que ha generat alguns desequilibris interns i entre territoris.

Tant el ràpid creixement de Coop57 com l’envergadura dels reptes que tenim plantejats, passant per la complexitat societària, organitzativa i operativa ens porten a haver de debatre i definir col·lectivament com hem d’afrontar el creixement futur i el desenvolupament en xarxa.

Molt breument, situem alguns dels debats que es plantegen:  

  • L’òrgan màxim de decisió de Coop57, com en tota cooperativa, és l’assemblea general formada per delegats i delegades triats per les diferents assemblees de les seccions territorials. En ocasions s’ha obert el debat de si les persones delegades han de ser només delegades o han de ser representants, de manera que, atenent a com discorri l’assemblea general puguin canviar el sentit del seu vot. Quin model s’ha de seguir?
  • D’altra banda, quins altres mecanismes podem establir per resoldre els casos en què s’adopten decisions diferents en les assemblees de les seccions territorials?
  • L’òrgan de representació i gestió de Coop57, com en tota cooperativa, és el consell rector que actua d’acord amb les directrius marcades per l’assemblea general. Les persones del consell rector no treballen a Coop57 però la dedicació que requereix la condició de membre del consell rector és cada vegada major. Darrerament, s’ha plantejat la possibilitat de compensar econòmicament a alguns dels càrrecs del consell rector per garantir que puguin desenvolupar correctament les seves funcions. És convenient? Quins límits s’haurien de marcar?
  • Coop57 combina, el fet de ser una única organització que funciona amb criteris comuns i compartits, amb un elevat grau d’autoorganització i de capacitat de decisió de cada secció territorial. Això permet adaptar-se millor a les realitats i necessitats de cada territori i fomentar la participació i horitzontalitat, però també ha generat tensions i desequilibris. Com podem combinar els diferents ritmes i les diferents realitats? Com harmonitzar la visió global amb les necessitats locals?
  • El creixement de la base social de Coop57 ha comportat que la ubicació territorial d’aquesta base social superi els entorns urbans originaris de cada secció territorial. Tot i així, la pràctica totalitat de l’activitat es segueix desenvolupant a les capitals, de manera que les sòcies dels territoris més allunyats tenen dificultats per participar. Com podem facilitar que persones que resideixen en llocs allunyats dels nuclis urbans puguin participar en les assemblees de secció o en altres reunions? Poden els territoris més allunyats delegar en determinades persones la presència en l’assemblea de secció? Hem de promoure formes de presència virtual?
  • Més enllà de l’eix territorial, s’ha plantejat, arran de propostes o inquietuds fetes per entitats sòcies de Coop57 en diferents territoris, la possibilitat d’habilitar algun tipus d’articulació sectorial. Quins objectius i funcions han de desenvolupar les articulacions sectorials? Quins requisits han de complir-se per organitzar una articulació sectorial? Quina relació ha d’haver-hi entre l’articulació territorial (seccions territorials) i l’articulació sectorial?

Aquests són alguns dels temes principals de debat de l’eix 2. No obstant no vol dir que es puguin plantejar-se temes nous o des d’altres perspectives. Ho decidirem col·lectivament durant la Trobada.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>